TANCA'NS

Tanca’ns en una gàbia,

lliga’ns de peus i mans,

empresona aquells que diguin

que aquest poble vola alt.

No dubtis ni vacil·lis

si ens has d’encadenar,

sigues dur i autoritari,

sense perdó ni pietat.

Abandona’ns a les fosques,

apaga’ns la llum del sol,

jura’ns una i mil vegades

que ens ofegarà la por.

Convenç tothom que vingui

que la culpa és de dir no,

que parlar sempre és inútil:

qui es conforma és guanyador.

Però, veuràs la ironia

d’empresonar una ideologia

que, com deies i repeties,

ni tan sols era real.

No serà que ens temies,

veies perillar els teus dies,

i amb crueltat i covardia,

ens vas intentar matar?

Ens negaves quan podies,

ens fallaves i ens menties,

quan vas veure com creíxiem,

ens vas voler enterrar.

Tot un poble ja somia,

fart de mals i hipocresies:

ni presons ni tirania

ens treuran la llibertat.

Som camí, som l’energia,

en una llarga travessia.

Ni amenaces ni falsies

ens faran ralentir el pas.

Pensaves que ens rendiríem,

que tancant-nos, guanyaries,

però la tempesta que ens guia,

no l’atura un parallamps.