TERRA ESTIMADA

La meva terra s'aixeca
amb el sol sortint de l'aigua,
que pica puntual els vidres
de totes les seves cases.
Com qui enceta un llibre,
s'obren les persianes,
i com cada dia nou,
comença la batalla.
La meva pàtria és cantautora
del futur i l'esperança.
La melodia que ella escriu
lidera la seva dansa.
Catalunya ja és en peu,
amb el foc a la mirada,
la rebel·lia del seu mar
i actitud de capitana.
Quan el sol ja brilla més,
alegre i incasable,
la gent unida empeny,
cap al cim de la muntanya.
Mira molt amunt,
conscient però il·lusionada,
amb els peus adolorits,
però l'ànima sempre intacta.
Catalunya és el soldat
en una guerra inacabable,
ferida, mai de mort;
i molt més forta encara.
Sona una melodia
quan ja ha caigut la tarda,
i, mentre el món l'escolta,
la meva terra canta.
Pàtria treballadora,
tot i tenir les mans cansades.
Poble somiador,
malgrat que la nit sigui llunyana.
El demà de Catalunya
és el timó d'una barca:
té la força d'un tifó
i desafia les onades.
Quan el cel ja s'enfosqueix,
torna la llum a casa,
a la nit les mans fan mal
i les sabates estan gastades.
Catalunya té tots els colors,
també totes les paraules.
Catalunya és tot esforç
i orgull de vides enfeinades.
La lluna corona el cel,
i les finestres, ja tancades,
guarden tot el que sento
per la meva terra estimada.